En aquest curs escolar, en el llibre de valencià, he llegit uns poemes sobre la música que m'agraden molt que son de Miquel Desclot. He pensat mostrar-los per a que els vejau:
FAGOT
Els meus companys em donen famade tabalot,
però jo els dic:"Amb una cama
quin mal es pot?"
Passa que em bufa pels darreres
un carallot
que em trenca fuses i corxeres
(quin paperot!).
Però no sóc una desgràcia
ni un mal fagot.
Vejam, digueu, no tinc més gràcia
que un esquellot?
que un esquellot?
TROMBÓ
Com m'engresquen els safaris
per les terres dels bantús,
entre mones i canaris,
lleopard i marabrùs!
Jo volia fer carrera
d'elefant de dos ullals,amb la trompa riallera
eixordant els esquimals.
Però vaig fallar l'examen
i un negríssim professor
va llançar-me aquest dictamen:
-Si de cas, tu, per trombò.
També hi havia una guitarra, però no l'he posat perquè ací vos deixe un poema i una endevinalla que he fet jo!:
LA TROMPA
Tocar la trompa
és la bomba,
tota allargat
era abans,
però ara embocallada
encara és gran.
La trobaràs a l'orquestra,
o en una bandeta.
La trompa és única,
tan bonica
amb el seu color
d'or.
ENDEVINALLA???
És un instrument
de color negret,
les tecles blanques
com la neu.
Amb un pedal xicotet,
el silenci és fa curtet.
Què és?
A vore qui endevina l'endevinalla, vinga penseu!
